IBI: Impòst sus Bens Immòbles
Qué ei er IBI?
Ei un impòst de titolaritat municipau e de requisición obligatòria. Ei un impòst dirècte de caractèr reau que graue era valor des immòbles (urbans, rustics e de caracteristiques especiaus).
Tipes de bens immòbles:
Era norma preve tres tipes de bens immòbles:
- Urbans, que son es plaçadi en solèr urban e urbanizable.
- Rustics, es plaçadi en solèr rustic. Excepcion: es immòbles qualificadi coma abitatge plaçadi en terrens rustics de municipis non afectadi per ua revision totau de valors dempús de 2006. En aguesti casi, aguesti immòbles an era qualificacion d’urbana.
- De caracteristiques especiaus, qu'a era demarcacion de Lhèida son es autopistes e tunèls de peatge, es preses e centraus idroelectriques, es aeropòrts de caractèr comerciau, es parcs eoliani e es òrts solari.
Eth tèxte rehèt dera Lei deth Cadastre definís es tres tipes de bens.
Qui a de pagar er IBI?
Tota aquera persona qu'age bèth un des següents drets sus er immòble:
- Ua concession administrativa
- Un dret reau de superfícia
- Un dret reau d’usufructe
- Un dret de proprietat
Aguesti drets s’establissen per orde indicat, e l’un excludís es següents; per exemple, en cas d’un immòble a on i age un dret d’usufructe e un dret de proprietat (nusa proprietat), ne pagarà er IBI eth titular der usufructe.
Afeccion des bens ath pagament der impòst
Enes casi de cambi ena titolaritat des bens, eth crompador serà responsable subsidiari dera totalitat dera quòta tributària des impòrts impagadi enes exercicis anteriors ath sòn aquesiment.
Ad aguesti efèctes, es notaris devien obligadi a includir enes escritures de transmission era situacion tributària der immòble, as efèctes d’aguest tribut.
Principaus exempcions e bonificacions:
Es exempcions e es bonificacions se pòden classificar en obligatòries e potestatives.
- Exempcions:
o Obligatòries: es mès importantes son:
- Era superfícia des forests poblades damb espècies de creishement lent destinat principauments ar profitament dera husta.
- Es centres d'ensenhament, acuelhudi totauments o parciauments a concèrt educatiu, en aguest cas, sollicitud prealabla.
- Es bens declaradi exprèssaments e individuauments monument o jardin istoric d’interès culturau, egalaments sollicitud prealabla.
- Es superfícies a on se realizen repoblacions forestaus, subjèctes a plans o projèctes aprovadi pera Administracion, que tanben aci cau sollicitar.
o Era exempcion potestativa mès importanta ei aquera qu'an aprovada toti es ajuntaments qu'an delegada era gestion d’aguest tribut ar OAGRTL e que se tròbe regulada ena Ordenança Generau de Gestion e Recaptacion de Tributs dera Deputacion de Lhèida. Se regule que ne demoraràn exempts toti aqueri recebuts d’impòrt inferior a 3 èuros, atau coma aqueres liquidacions d’ingrès dirècte d’impòrt inferior a 6 èuros. Aguesta exempcion s’autrege d’ofici e aubedís a arrasons economiques.
- Bonificacions
o Obligatòries. Es mès abituaus son:
-Immòbles que constituïssen er objècte dera activitat des enetrepreses d’urbanizacion, bastiment e promocion immobiliària. Aguesta bonificacion la cau sollicitar abans der inici dera òbra. Era bonificació pòt èster de 50% enquia 90% dera quòta intègra der impòst, quedant eth percentatge a establir coma potestat der ajuntament. Eth periòde de gaudi d’aguesta bonificacion serà, coma maximum, de 3 exercicis.
-Es abitatges d'emparament oficiau tanben an dret a ua bonificacion de 50% dera quòta intègra der impòst pendent es tres periòdes impositius següents ara qualificacion coma abitatge sociau. Aguesta bonificacion s’autrejarà a sollicitud der interessat e tostemp a compdar der exercici posterior ara sua sollicitud.
o Potestatives: Son aqueres que se tròben regulades ena lei, mès qu'unicaments pòden establir-se per ordenança fiscau, en tot perméter eth legislador que sigue eth municipi qui decidisque coma aplicar era politica fiscau. Se caracterizen pr'amor que, tant era durada coma eth percentatge, venen reguladi enes ordenances fiscaus des ajuntaments. Es mès abituaus son:
- En cas des abitatges de proteccion oficiau, es ajuntaments poderàn establir ua bonificacion d'enquia 50%, a aplicar a compdar des 3 ans establidi en apartat anterior.
-Tanben se pòden establir bonificacions d'enquia 90% dera quòta intègra der impòst entàs titulars de familhes nombroses. Es ajuntaments pòden utilizar diferenti critèris entath sòn autrejament, es mès comuns son:
• Atorgament unicaments ara residéncia a on se sigue empadronat.
• En foncion dera renda familhau.
• En foncion dera valor cadastrau deth ben.
• Un mixte entre bèri uns des critèris anteriors.
- Bonificacions d'enquia 50% dera quòta intègra entad aqueri immòbles qu'agen installadi sistèmes de profitament termic. Es ajuntaments les acostumen a establir entad aqueri immòbles que les installen sense veder-se obligadi pera norma en vigor.
Eth tipe impositiu
Les determine er ajuntament a trauès dera sua ordenança fiscau e pòden èster es següents:
- Enes immòbles de natura urbana: minim e supletòri 0,4%, maximum eth 1,1%
- Enes immòbles de natura rustica: minim e supletòri 0,3% e maximum eth 0,9%
- Enes immòbles de caracteristiques especiaus: minim 0,4%, supletòri 0,6% e maximum eth 1,3%
Es tipes impositius des immòbles urbans e rustics se pòden modificar per jos deth minim establit anterioraments en cas de revision totau des valors des immòbles e, en sòn limit maximal, quan concorreràn en municipi es circonstàncies establides ena Lei d’Isèndes Locaus.
Coma se calcule er impòst?
Entà calcular er impòrt a pagar (quòta liquida), cau tier en compde dus elements:
- Eth tipe impositiu, aprovat per ajuntament
- Era basa liquidable.
- Es bonificacions, en sòn cas.
Era basa liquidable ei era valor cadastrau dera finca, a excepcion deth cas que i age agut revision cadastrau en municipi; era basa liquidable se calcule d’acòrd damb es articles 66 a 70 deth RDL 2/2004 qu'apròve eth tèxte rehèt dera Lei d’Isèndes Locaus.
Era quòta intègra: se calcule en tot multiplicar era basa liquidable peth tipe impositiu.
Era quòta liquida: se calcule en tot amendrir era quòta intègra en impòrt des bonificacions.
Era quòta diferenciau: en cas der Impòst sus Bens Immòbles, ei parièr ara quòta liquida, donques que non i a ingrèssi a compde, pagaments fraccionadi, retencions o concèptes similars.
Meritacion deth tribut
Eth tribut merite eth 1 de gèr e totes es circonstàncies qu'entornegen eth hèt imposable en aguesta data ne restacaràn era tributacion. Donques, quina alteracion que sigue d’orde fisic, economic o juridic que se produsisque pendent er an aurà efèctes entath pròplèu exercici.
Gestion tributària e gestion censau:
Er Impòst de Bens Immòbles ei un tribut de gestion compartida. Era gestion censau correspon ara Administracion Generau der Estat, deth temps qu'era gestion tributària correspon ar Ajuntament.
- Gestion censau; era competéncia ei deth Ministèri d’Economia e Isènda der Estat a trauès dera Direccion Generau deth Cadastre, era quau a ua o diuèrses delegacions provinciaus, nomentades Geréncies. Era Geréncia de Lhèida se tròbe plaçada en C/Blondel num. 23de Lhèida (ancian Banc d’Espanha).
Aguestes competéncies se pòden exercir en collaboracion damb d’autes administracions e atau, ena actualitat, er OAGRTL dera Deputacion de Lhèida collabòre damb era Geréncia Territoriau deth Cadastre er era mantenença dera basa de donades cadastraus.
Era gestion censau compòrte es competéncies en matèria d’alteracions juridiques, fisices e economiques des immòbles.
- Gestion tributària. Un còp determinada era titolaritat e era avaloracion cadastrau der immòble per part der ens nomentat Gestor Censau, aguestes donades passen ath gestor deth tribut que, en aguest cas, ei er OAGRTL dera Deputacion de Lhèida, qui, en resumit, a manada era foncion de confeccionar es padrons e es documents crubatòris deth tribut, era aplicacion des exempcions e bonificacions legaus e es aprovades pes ajuntaments, era notificacion d’aguesti documents crubatòris, era resolucion des recorsi contra actes de gestion tributària, era resolucion des solicituds de devolucion d’ingrèssi indegudi, atau coma es atribucions qu'era Lei Generau Tributària e eth Reglament que regule era gestion e era inspeccion de tributs autrege as organs encargadi dera gestion tributària.
