IAE: Impost sobre Activitats Econòmiques
Què és l'IAE?
L’Impost sobre Activitats econòmiques és un impost de titularitat municipal i d'exacció obligatòria. És un impost directe, real, que grava l’exercici d’una activitat econòmica de caràcter professional, empresarial o artística en el territori espanyol.
Quines activitats tributen?
Es considera que s’exerceix una activitat professional, empresarial o artística quan això suposa l’ordenació per compte propi de mitjans de producció o de recursos humans (o d’un d’ambdós), amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.
El contingut de les activitats gravades es defineix en les tarifes de l’impost. Aquestes tarifes es troben al Real Decret Legislatiu 1175/1990, amb caràcter general, i al Real Decret 1259/1991, respecte a l’activitat de ramaderia independent.
Qui ha de pagar l'IAE?
Tota persona jurídica, societat civil o comunitat de béns que exerceixi una activitat professional, empresarial o artística i que tingui una xifra neta de negocis igual o superior a 1 milió d’euros.
Principals exempcions i bonificacions:
Les exempcions són totes obligatòries, però les bonificacions poden ser obligatòries o potestatives, és a dir, que n’hi haurà que seran d’aplicació obligatòria pel gestor del tribut i n’hi haurà d’altres que, malgrat estiguin previstes a la llei, serà l’Ajuntament qui, a través d‘ordenança fiscal, les estableixi o no i en reguli les característiques, en aplicació de les seves polítiques fiscals.
Exempcions. Les més importants són:
- Les persones físiques.
- Les persones jurídiques, societats civils o comunitats de béns que tinguin una xifra neta de negocis inferior a 1 milió d’euros
- Els subjectes passius que iniciïn l'exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d'aquest impost en què es desenvolupi l'activitat.
- Els establiments d'ensenyament, en tots els seus graus, costejats íntegrament amb fons de l'Estat, de les comunitats autònomes, o de les entitats locals.
- Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials sense ànim de lucre.
- Les fundacions i entitats sense finalitats lucratives per les explotacions econòmiques declarades exemptes de l'Impost de Societats.
Bonificacions:
- Obligatòries: la més habitual és la bonificació del 95% de la quota tributària i el recàrrec provincial que hagin d'abonar les cooperatives, així com les unions, federacions i confederacions de les mateixes i les societats agràries de transformació.
- Potestatives: es caracteritzen perquè només són d’aplicació a les quotes municipals, però no al recàrrec provincial.
Les més habituals són:
- Bonificació de fins al 50% de la quota corresponent per als qui iniciïn l'exercici de qualsevol activitat empresarial i tributin per quota municipal, durant els cinc anys d'activitat següents a la conclusió del segon període impositiu de desenvolupament de l'activitat.
- Bonificació de fins al 50% de la quota corresponent per creació d'ocupació.
- Bonificació de fins al 50% de la quota per als subjectes passius que tributin per quota municipal i realitzin determinades actuacions que respectin o afavoreixin el medi ambient.
- Bonificació de fins al 50% de la quota corresponent per creació d'ocupació.
- Bonificació de fins al 50% de la quota per als subjectes passius que tributin per quota municipal i realitzin determinades actuacions que respectin o afavoreixin el medi ambient.
Elements necessaris per al càlcul del tribut
Els elements fonamentals per poder fer el càlcul del tribut són quatre: la quota tarifa municipal, el coeficient de ponderació, el coeficient de situació i el recàrrec provincial.
- La quota tarifa municipal
La quota tarifa es troba regulada al Real Decret Legislatiu 1175/1990, amb caràcter general, i al Real Decret 1259/1991, respecte a l’activitat de ramaderia independent.
El gestor censal del tribut estableix aquesta quota tarifa en funció de dos conceptes establerts en les esmentades normes; generalment són la quota d’activitat i l’element superfície.
- El coeficient de ponderació: la xifra neta de negoci
És un dels elements a tenir en compte a l’hora de fer el càlcul del tribut, ja que, en funció de la xifra de negoci, a la quota tarifa se li aplicarà un coeficient multiplicador que pot anar d'1,29 a 1,35, essent progressiu a major xifra neta de negoci.
La xifra neta de negoci s’entén, en el cas de grups d’empreses, a la suma de totes les xifres de negocis de les entitats que l’integren.
Per determinar el coeficient multiplicador en un determinat exercici, es tindrà en compte la xifra neta de negoci de dos anys anteriors.
- El coeficient de situació
L’estableix l’ajuntament per ordenança fiscal i a través d’aquest element es pot establir la fiscalitat de les activitats en funció de la ubicació que tenen en els diferents carrers del municipi. Pot anar de 0,4 a 3,8. Per aplicar-se, hi ha d’haver al menys dues categories de carrers fins a un màxim de 9 i entre trams hi ha d’haver una diferència mínima de 0’10.
- El recàrrec provincial
L’estableix la Diputació Provincial i pot arribar fins al 40%.
Com es calcula l'impost?
El càlcul del tribut gira al voltant dels quatre elements citats amb anterioritat.
Com a tot el sistema tributari, es poden diferenciar vàries quotes tributàries:
- La quota íntegra: sortirà de la suma de la quota municipal i la provincial:
o Quota municipal: Quota tarifa municipal * coeficient de ponderació * coeficient de situació
o Quota provincial: (Quota tarifa municipal * coeficient de ponderació) * tipus impositiu
- La quota líquida serà la resultant d’aplicar les bonificacions a la quota íntegra. Si les bonificacions són potestatives, únicament es podrà aplicar la bonificació a la quota municipal, però no a la provincial. Hi ha una excepció en les bonificacions aplicades a les cooperatives fiscalment protegides, ja que, en aquest cas, la bonificació s’aplica directament sobre la quota tarifa municipal tant en el càlcul de la quota tarifa municipal com de la provincial.
- La quota diferencial, que en el cas de l’IAE és igual a la líquida, ja que no hi ha ingressos a compte, pagaments fraccionats, retencions o conceptes similars.
Meritació del tribut
Com a norma general, el tribut merita l'1 de gener i totes les circumstàncies que envolten el fet imposable en aquesta data vincularan la tributació.
Excepcions:
- En els casos de nova alta d’activitat, el tribut es prorratejarà per trimestres naturals, inclòs el trimestre en què es dóna d’alta l'activitat. En quedarà exempt durant dos exercicis (el de l’alta i el posterior) si és la primera vegada que es realitza aquesta activitat en tot el territori espanyol.
- En els casos de baixa en l'exercici de l’activitat, si bé inicialment s’haurà de pagar la totalitat del tribut, l’obligat tributari (una vegada acreditada la baixa) tindrà dret a una devolució derivada del propi tribut que comprendrà els trimestres que resten per finalitzar l’any (exclòs aquell en què s'ha produït la baixa).
Gestió tributària i gestió censal:
L’Impost d’Activitats Econòmiques és un tribut de gestió compartida. La gestió censal correspon a l’Administració General de l’Estat, mentre que la gestió tributària correspon a l’Ajuntament.
- Gestió censal: la competència és del Ministeri d’Economia i Hisenda de l’Estat, que ho realitza a través de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, la qual té una o vàries delegacions provincials. La delegació de Lleida, actualment es troba ubicada a la Plaça Cervantes núm. 1.
La gestió censal implica el manteniment de la matrícula del tribut; és a dir, les altes i baixes censals així com les variacions dels elements tributaris que es puguin realitzar en una determinada activitat.
- Gestió tributària: La gestió del tribut (quotes municipals) correspon a l’Ajuntament on s’exerceix l’activitat. L’Ajuntament pot delegar la gestió del tribut a un ens supramunicipal que, en aquest cas, és l’OAGRTL de la Diputació de Lleida, qui, en síntesi, té encomanada la funció de confeccionar els padrons i els documents cobratoris del tribut, l’aplicació de les exempcions i bonificacions legals i les aprovades pels ajuntaments, la notificació d’aquests documents cobratoris, la resolució dels recursos que contra ells hi hagi, la resolució de les sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts, la resolució de les sol·licituds de devolució derivades de la normativa del propi tribut, així com les atribucions que la Llei General Tributària i el Reglament que regula la gestió i la inspecció de tributs atorga als òrgans encarregats de la gestió tributària.
